lunes, 26 de noviembre de 2012

Comentari de la bella dama del tramvia.Josep Carner


El poema “la bella dama del tramvia” està inclòs en Auques i ventalls,  i la seva primera edició va ser l’any 1914. L’element que dóna ambient al poema és el tramvia, creant un  aspecte urbà i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinat dona que hi viatja.

El poema està escrit en set estrofes de quatre versos, quartet, els versos són d’art major i alexandrins sense cesura, la rima és consonant (o perfecta).

La primera estrofa parla de la diversitat de gent que  es pot veure en la parda del tramvia, entre les que sobresurt una dama.

En la següent estrofa Carner descriu a una senyora de classe alta, la seva manera de parlar i de vestir.

En la tercera estrofa, es lamenta que un cop ha vist la dama s’allunya amb la multitud, apagant el sentiment del narrador.

En la quarta estrofa el narrador pensa que es millor que marxi, doncs ell  ha idealitzat aquella dama si quedés pot ser s’emportaria una decepció.

En la cinquena estrofa el narrador xoca amb la realitat per què ella baixa al passeig de Gràcia i el seu parlar melodiós és en realitat un parlar vulgar. S’ha de anomenar que pues és un castellanisme i per tant incorrecte 

La següent estrofa continua parlant de la realitat en la que la dama es veu desprestigiada, segons el seu comportament o la seva forma de parlar. Convida als poetes a seguir somiant però, a peu.

En la última estrofa fa una crida al jovent a què no siguin fantasiosos, que a la fi totes les il·lusions són com la bella dama del tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta una decepció.

El poema està escrit en un llenguatge senzill en un to irònic i del món al reves, dient que les aparences enganyen.

Recursos literaris que troben en l’obra:

La nua el seu ermini, gelós com un serpent v.5 comparació

Deurà parlar quan parli, melodiosament. v.7 repetició

Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit v.9 metàfora

Car ella cal que baixi quan arribem –ço és, què aquella maniobra subtil resultar vana- v.17

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada