Preguntes i respostes sobre el reportatge fet a Salvador Espriu

 
1_Com es defineix Salvador Espriu a si mateix?

Es defineix com un home sense biografia,avorrit i ensopit.

2_Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?

La mort de dos amics seus i la mort del seu pare.

3_Quines conseqüències van tenir?

Amb la mort del seu pare Espriu es veu obligat a treballar en la notaria del seu pare per poder mantenir a la seva família.

4_Quines eren les seves aficions?

Llegir (ja que de petit va estar tres anys al llit per una malaltia) i escriure.

5_Quina va ser la professió d'Espriu? Responia a una veritable vocació?

Notari. No ja que es veia obligat per la mort del seu pare.

6_Que suposa per a ell?

Deixar de escriure i apartar-se de la literatura. En aquest punt és quan comença a escriure poesia.

7_Com li agradaria que li diguessin? Per que?

Escriptor Espriu ja que es mes conegut amb el nom de poeta quan ell mateix no es sent com un poeta.

8_Que vol dir que "he tocat totes les tecles de la literatura"?

Que a tocat tot els generes literaris.

9_Quines tradicions recorre el gènere teatral?

Les tradicions greco-romanes.

10_Quins son els seus temes profunds i recurrents?

El drama i l'amor.

11_Quina mort es la que preocupa a Espriu?

La del propi esser humà.

12_Qui jutjarà la seva poesia?

Els lectors ja que ell no es ningú per dir si es bona o no.

13_Quin gènere conrea després de la guerra civil? Per que?

La poesia. Per causes politiques.

14_Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida?Com es coneix literalment?

Arenx de mar literalment com Sinera.

15_Quina es la finalitat amb que es van reunir un grup d’intel·lectuals l'any 1970?

Es van reunir per combatre la mediocritat d'aquella època en la poesia.

16_Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?

Es defineix com una persona perfeccionista,metòdica i molt meticulosa.
Això té un efecte de complexitat i perfeccionisme en la seva obra.

17_Que ha comportat per al poeta l'acte d'escriure?

Dolor ja que volia que tot fos tan perfecte que no gaudia escrivint.

18_Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?

Que tant de bo la seva poesia agradi i els hi serveixi per inspirar-se .

 

 

Comentari de la bella dama del tramvia.Josep Carner

El poema “la bella dama del tramvia” està inclòs en Auques i ventalls,  i la seva primera edició va ser l’any 1914. L’element que dóna ambient al poema és el tramvia, creant un  aspecte urbà i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinat dona que hi viatja.

El poema està escrit en set estrofes de quatre versos, quartet, els versos són d’art major i alexandrins sense cesura, la rima és consonant (o perfecta).

La primera estrofa parla de la diversitat de gent que  es pot veure en la parda del tramvia, entre les que sobresurt una dama.

En la següent estrofa Carner descriu a una senyora de classe alta, la seva manera de parlar i de vestir.

En la tercera estrofa, es lamenta que un cop ha vist la dama s’allunya amb la multitud, apagant el sentiment del narrador.

En la quarta estrofa el narrador pensa que es millor que marxi, doncs ell  ha idealitzat aquella dama si quedés pot ser s’emportaria una decepció.

En la cinquena estrofa el narrador xoca amb la realitat per què ella baixa al passeig de Gràcia i el seu parlar melodiós és en realitat un parlar vulgar. S’ha de anomenar que pues és un castellanisme i per tant incorrecte 

La següent estrofa continua parlant de la realitat en la que la dama es veu desprestigiada, segons el seu comportament o la seva forma de parlar. Convida als poetes a seguir somiant però, a peu.

En la última estrofa fa una crida al jovent a què no siguin fantasiosos, que a la fi totes les il·lusions són com la bella dama del tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta una decepció.

El poema està escrit en un llenguatge senzill en un to irònic i del món al reves, dient que les aparences enganyen.

Recursos literaris que troben en l’obra:

La nua el seu ermini, gelós com un serpent v.5 comparació

Deurà parlar quan parli, melodiosament. v.7 repetició

Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit v.9 metàfora

Car ella cal que baixi quan arribem –ço és, què aquella maniobra subtil resultar vana- v.17

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge (Santa cruz de Tenerife,6 de maig de 1845-Barcelona 18 de juliol de 1924) fou un escriptor,poeta i dramaturg catala.

Va començar la seva carrera al 1871 fundant amb un grup d'amics la revista La renaixénça de la qual esdevindria director.L'any 1877 guanya els tres permis ordinaris dels jocs florals donant-li aixi una reputacio mes important i conseguint que es centres mes atencio en ell.

La seva obra poetica te un caracter molt argumental es a dir que explica fets i no es abstracta,un to combatiu i patriotic i una gran habilitat dramatica.Entre les seves obres poetiques destaquen El rei i el conseller,Indíbil i Mandoni o Cleopatra.

1879 es l'any que comença la seva carrera teatral i entre les seves obres destaquen Gala Placida,Maria Rosa o Terra baixa.Cal destacar que Guimera era un poeta reconeguta quan va començar a fer teatre.

 

Preguntes i respostes de Terra Baixa

1_Quna es la caracteritzacio que es fa de Menelic per boca de Josep i del mateix Menelic en les ecenes 3 i 6 de l'acte 1?

Per part del Josep diu que es un rucas,un pastor i un tros de pa per lo tant ell creu que sera una persona que se li pugui pendre el pel facilment i aprofitar-se d'ell.
Per part del Menelic es veu clarament que es molt inocent i que no te mala fe.No capta les ironies i al ser tant diferent dels altres se sent desplaçat.

2_Resumeix els fets de la vida de Marta i Seebastia que ells mateixos donen a coneixer en l'escena 8 a l'acte 1.
Quina es l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?

A part de ser amants tenen una relacio de dependencia ja que es coneixen desde que la Marta es molt petita.Ademes de que Sebastia li diu a Marta que nomes es seva i sempre ho sera.

3_Explica la visio de la "terra baixa"i de la "terra alta" que es dedueix del dialeg de la Marta i el Menelic en les escenes de l'acte 2 i 3.

La terra alta es a dir la muntanya es on hi ha la puresa i la inocencia.On en Menelic ha viscut tota la seva vida cuidant del bestiar i fent de pastor,en canvi la terra baixa es on esta tot corrumput i la societat ha fet dels habitants del poble gent amb mes maldat.

4_En la seva darrera intervencio Menelic al·udeix a la mort del llop.Per que?.
Creus que es reflecteix u canvi en el caracter i l'actitud de Menelic en els acctes 2 i 3 respecte al 1?Encara que tens poc material per decidir-ho,en quins aspectes concretaries el canvi?

Menelic vol dir que ha matat a Sebastia que era el home que tenia sotmes a tot el poble.
Si que hi ha un canvi en mMenelic ja que es dona compte de com es el poble i que s'en havien aprofitat d'ell.
Si que es veritat que acaba matant a en Sebastia pero en Menelic segueix sent noble i no canvia la seva manera  de ser.
Jo concretaria el canvi quan en Menelic es dona compte de que ha sigut engañat i s'en estaven rient d'ell.

Emili Teixidor

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un escriptor, periodista i pedagog en la literatura i llengua catalana. Fou autor de novel·les com L’Ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana) i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).

Biografia

Després d' estudiar dret, filosofia i lletres esdevingué durant anys com a professor d'institut. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics amb el mateix interès per la literatura arribant a formar la Penya Verdaguer en la qual també hi estava Miquel Marti i Pol un bon amic de Teixidor. Posteriorment va fundar una escola a Barcelona anomenada Patmos al 1958 la qual va dirigir de 1958 a 1975.

Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada dels 60. Als anys 70 va participar en algunes revistes com Cavall fort, Tretzevents o Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil que es el tipus de públic perquè va ser conegut. També col·laborà en publicacions a diaris com el Avui, El País o el Diari de Barcelona. Cal destacar que va fer dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rossinyol. Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.

Cal destacar que Teixidor ha sigut nombrosament premiat al llarg dels anys i li han concedit premis com la Creu de Sant Jordi (atorgada per la generalitat de Catalunya al 1992),el premi nacional de literatura infantil i juvenil de les lletres espanyoles per la obra L'amiga mes amiga de la formiga Piga la lletra d'or per Pa Negre entre molts altres.

En els darrers anys visità escoles i instituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura. També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor. Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.

 

Introduccio al blog de literatura catalana

En aquest blog comentarem i penjarem els treballs d'aquesta asignatura.Comentarem llibres i autors tan importants com Mar i cel d'Angel Guimera o Anrologia poetica per Josep Carner .Sera interesant llegir i analitzar aquests llibres i estudiar a aquests grans autors.Tambe cal dir que a mesura que anem avançant penjarem treballs i activitats que anem fent a classe.